El llenguatge de les neurones15 i 16 de setembre de 2023, Barcelona
Sheena JosselynPonent
Investigadora principal de l’Hospital d’Infants Malalts (SickKids) i professora del Departament de Psicologia i Fisiologia de la Universitat de Toronto, Canadà.
Ocupa una Càtedra de Recerca del Canadà en mecanismes del cervell relacionats amb la memòria, és professora emèrita a l’Institut Canadenc de Recerca Avançada (CIFAR) i membre de la Societat Reial del Canadà. La doctora Josselyn ha rebut diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi a les Innovacions en Psicofarmacologia, atorgat pel Col·legi Canadenc de Neuropsicofarmacologia (CCNP), i el Premi Effron, atorgat pel Col·legi Americà de Neuropsicofarmacologia (ACNP). La seva recerca se centra a entendre els processos mitjançant els quals el cervell codifica, emmagatzema i fa servir la informació. Alguns trastorns, com ara el trastorn d’espectre autista o l’Alzheimer, sembla que s’originen per alteracions en el processament de la informació. Per tant, la recerca de Josselyn no tan sols és per a entendre el funcionament normal del cervell, sinó que també és fonamental per a desenvolupar nous tractaments per a aquests trastorns.
Resum
Crear records en ratolins
Un dels objectius més importants de la neurociència és entendre de quina manera el cervell fa servir la informació. Diversos trastorns mentals (com ara el trastorn de l’espectre autista, el trastorn per estrès posttraumàtic o l’Alzheimer) sembla que es generen per una alteració en el processament de la informació. Així, aquestes dades són fonamentals per a entendre el funcionament del cervell, així com per a crear tractaments nous per a aquests trastorns. Podem descriure la memòria com la capacitat de retenir al llarg del temps representacions internes adquirides mitjançant l’experiència i, també, com la capacitat de reconstruir-les més endavant. Sembla que les representacions internes es codifiquen mitjançant canvis físics duradors que tenen lloc al cervell, anomenats engrames.
La idea que la memòria està formada per empremtes físiques segurament va néixer a la Grècia clàssica, però no va ser fins a 1904 que Richard Semon va fer servir per primer cop el terme engrama. Tot i que fa temps que s’estudien, trobar un engrama específic és complicat, segurament perquè un engrama es codifica en diversos àmbits: l’epigenètic, el sinàptic i el de la plasticitat neuronal. Al meu laboratori treballem per entendre per què certes neurones s’afegeixen o s’inclouen en un engrama i per què les neurones que formen part d’un engrama canvien amb el temps o a partir de noves experiències. Exposaré dades sobre la feina que fem per entendre els records en ratolins.
Divendres15setembre
15:30 - 16:15
Representació neural
Crear records en ratolins
Dissabte16setembre
9:30 - 11:00
El llenguatge de les neurones
Intervencions breus dels ponents
