El llenguatge de les neurones15 i 16 de setembre de 2023, Barcelona

Vittorio Gallese
Tornar

Vittorio GallesePonent

Professor de psicobiologia a la Universitat de Parma, Itàlia.

Director del Laboratori de Neurociència Social i Cognitiva de la Universitat de Parma, membre de l’Acadèmia Italiana d’Estudis Avançats a Amèrica de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, membre honorari de l’Institut de Filosofia de l’Escola d’Estudis Avançats de la Universitat de Londres i membre honorari del Col·legi Americà de Psiquiatres. És expert en neurociència cognitiva i ha centrat la seva recerca en la relació entre el sistema sensoriomotor i l’experiència cognitiva social. Així, ha investigat la base neurobiològica de la intersubjectivitat, dels trastorns mentals, del llenguatge i de la bellesa. Ha publicat més de tres-cents articles científics i tres llibres.


Durant les últimes dècades, les noves eines per a estudiar el cervell dels humans i dels animals han permès que la neurociència fes grans avenços. Així, s’han generat diverses maneres de tractar el tema, diversos enfocaments i diversos àmbits d’estudi, de manera que ara mateix no disposem d’una teoria única sobre el funcionament del cervell i la relació entre el cervell i la conducta. Per tant, la noció de representació neuronal és un tema de debat constant i que genera controvèrsia en el món de la neurociència cognitiva. La bibliografia especialitzada proporciona enfocaments teòrics ben diversos, des de la neofrenologia, que assigna funcions cognitives concretes a les diferents unitats cerebrals, fins als enfocaments que deriven de la teoria del sistema dinàmic, que afirmen que l’activitat neuronal del cervell es genera a partir de les interaccions entre les neurones interconnectades, més que dependre únicament de les representacions neuronals fixes.

En aquesta xerrada parlarem de la representació neuronal des de la perspectiva corporitzada i, també, de la teoria de la simulació corporitzada en el marc de l’adaptació neuronal. Explicarem que ser, sentir, actuar i saber descriuen maneres diferents de relacionar-nos amb el món, i totes tenen un element constitutiu físic comú que correspon a sistemes dinàmics de funcionament del cervell-cos. L’arquitectura del cervell no entra en els límits dels termes i les categories mentals clàssics. Els termes i les categories mentals clàssics són descripcions verbals imprecises i poc definides de comportaments cognitius complexos que encara no som capaços de descriure del tot des del punt de vista dels mecanismes físics i neuronals de què deriven.

Divendres15setembre

10:00 - 10:45

Representació neural

Corporitzar la representació neuronal: adaptació neuronal i simulació corporitzada

Dissabte16setembre

9:30 - 11:00

El llenguatge de les neurones

Intervencions breus dels ponents