El llenguatge de les neurones15 i 16 de setembre de 2023, Barcelona
Friedemann PulvermüllerPonent
Professor de neurociència del llenguatge i pragmàtica i cap del Laboratori del Llenguatge del Cervell a la Universitat Lliure de Berlín, Alemanya.
També forma part de l’Escola de la Ment i el Cervell i del Centre Einstein per a les Neurociències de Berlín, on exerceix de professor. El professor Pulvermüller es dedica, principalment, a estudiar els mecanismes neurobiològics que permeten que els éssers humans facin servir el llenguatge i l’entenguin. La seva recerca se centra en els símbols i les construccions que el cervell crea com a material base. Així, estudia simulacions de xarxes neurobiològiques i fa experiments de neuroimatgeria i neuropsicologia, centrant-se en els mecanismes actius, o generats per accions, que són cabdals a l’hora d’entendre els símbols. És autor de més de tres-cents articles científics.
Resum
Mecanismes neurobiològics de la representació de conceptes i símbols al cervell
Com representem els objectes i els conceptes en la nostra ment i en el nostre cervell? Fins fa poc es considerava que aquesta pregunta era una bajanada. Fins i tot es defensava que les representacions, en un sentit estricte, no existeixen, sinó que els patrons dinàmics que genera l’activitat cerebral expliquen les «imatges mentals» que tenim del món. Però hi ha científics que afirmen que existeixen «nodes» de representació únics per a cada objecte, concepte o símbol representatiu, i també per a les seves característiques perceptives i conceptuals.
Com ho podem esbrinar? La meva proposta és fer proves experimentals. Crear xarxes d’elements neuronals, connectar-les de la mateixa manera que es connecten els circuits i les àrees corticals locals, i, a gran escala, el connectoma humà, implementar-hi mecanismes de regulació i control, i, sobretot, aplicar procediments d’aprenentatge reals. Podem analitzar aquesta mena de xarxes neuronals basades en l’estructura del cervell com si es tractés del cervell dels infants quan entren en contacte amb objectes que són semblants i, després, amb paraules i, més endavant, amb fragments de frases en un context determinat. Aleshores, podem preguntar què passa en les estructures construïdes a imatge i semblança del cervell quan experimenten el món i quan aprenen símbols.
Un resultat d’aquest treball és, òbviament, que la resposta depèn en gran manera de les característiques del cervell que s’implementin. Xarxes amb enllaços seqüencials entre les àrees, però sense connexions internes, donen lloc a patrons dinàmics completament distribuïts. Si hi afegim enllaços recíprocs entre les diferents àrees, connexions excitadores internes i inhibició local, es forma un circuit. Un circuit està format per diverses neurones i forma part de diverses àrees. I, el més important, funciona com un bloc i manté l’activitat reverberant durant un temps.
La conferència farà referència als resultats que s’han obtingut en estudis recents que simulen —i segurament expliquen des d’un punt de vista neurobiològic— la formació espontània de conceptes en infants abans que desenvolupin el llenguatge. Parlarem de l’aprenentatge dels símbols, que se sol donar a partir de finals del primer any de vida, juntament amb la creació ràpida de mapes de símbols i significats. A partir dels experiments que simulen els processos d’aprenentatge, ens centrarem en símbols diferents, així com en les diferències entre expressions representatives i entre conceptes i símbols concrets i abstractes.
Divendres15setembre
16:15 - 17:00
Representació neural
Mecanismes neurobiològics de la representació de conceptes i símbols al cervell
Dissabte16setembre
9:30 - 11:00
El llenguatge de les neurones
Intervencions breus dels ponents