El llenguatge de les neurones15 i 16 de setembre de 2023, Barcelona

Gustavo Deco
Tornar

Gustavo DecoPonent

Professor de recerca a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona, Espanya.

També va ocupar el càrrec de director del Centre per al Cervell i la Cognició de la UPF entre el 2001 i el 2021. El 1987 es va doctorar en física amb un projecte sobre les col·lisions atòmiques relativistes i va desenvolupar la recerca de postdoctorat a la Universitat de Bordeus, a França. Entre 1988 i 1990, va obtenir una plaça de postdoctorat a la Fundació Alexander von Humboldt de la Universitat de Giessen, a Alemanya. Entre el 1990 i el 2003 va dirigir el Grup de Neurociència Computacional al Centre de Recerca Corporativa de Siemens, a Munic, Alemanya. El 1997 va rebre l’habilitació en informàtica (Dr. Habil., que és la qualificació acadèmica més alta que es pot rebre a Alemanya) a la Universitat Tècnica de Munic amb una tesi sobre l’aprenentatge neuronal. El 2011 es va doctorar en psicologia a la Universitat Ludwig Maximilian de Munic. El 2012 va rebre una subvenció Advanced del Consell Europeu de Recerca i el 2022 va rebre una subvenció Synergy, també del Consell Europeu de Recerca.


El cervell ha de gestionar de manera eficient un sistema de computació distribuïda que funciona per tot el cervell amb l’objectiu no tan sols de sobreviure, sinó també de desenvolupar-se. Per tant, això implica que, al llarg del temps, el cervell estructura de manera jeràrquica l’activitat cerebral autoorganitzada i dependent de l’estat, amb l’objectiu d’assegurar que la informació es processa i es transfereix de manera gairebé òptima amb el mínim cost metabòlic. En aquesta ponència es descriu una teoria del funcionament del cervell a partir d’una perspectiva senzilla i lògica que permet explicar els mecanismes computacionals en què es basa la gestió jeràrquica del cervell. Aquesta teoria s’inspira en la termodinàmica, que permet descriure molt bé les transformacions que experimenten els sistemes físics des d’un punt de vista estructural, incloent-hi les transformacions de la biologia de sistemes. La teoria de la «termodinàmica de la ment» combina valors jeràrquics espai-temps precisos amb modelitzacions del cervell causals i generatives, i aporta una explicació causal sòlida pel que fa als mecanismes cerebrals subjacents. Aquesta teoria innovadora ja s’ha començat a implementar i els resultats permeten entendre els canvis subjacents que tenen lloc en la gestió i l’organització jeràrquiques del cervell. En conclusió, aquests estudis obren un camí nou per a entendre com es trenca la jerarquia del cervell en les malalties neuropsiquiàtriques i per a trobar noves maneres per reequilibrar-la.

Divendres15setembre

12:45 - 13:30

Representació neural

Termodinàmica de la ment

Dissabte16setembre

9:30 - 11:00

El llenguatge de les neurones

Intervencions breus dels ponents